El valor de jugar: Trobant temps per gaudir de la vida
Hem de trobar el moment per jugar i passar una bona estona, tant amb els de casa com amb nosaltres mateixos. I quan dic "jugar", no només em refereixo a agafar un joc de taula, jugar a la consola o fer un partit de qualsevol esport. Parlo de passar-ho bé, divertir-se i gaudir. Això és el més important. Trobar aquest temps és complicat avui en dia, sempre hi ha alguna cosa a fer: coses a casa, responsabilitats familiars, feina o estudis. Tenim l'agenda plena amb tot el que hem de fer al llarg del dia, intentant trobar temps per a la parella, la llar i els fills. Acabem esgotats i cremats. Arribes a pensar que seria una bona idea planificar un moment per jugar, et dius a tu mateix "avui, quan arribi a casa, jugaré amb els nens a alguna cosa" o decideixes que, per exemple, els dimarts, abans o després de sopar, dedicarem una estona a jugar amb els petits a qualsevol cosa. Però aquesta planificació sovint fracassa: moltes vegades arribem a casa i els nens estan barallant-se, o bé estem "enfadats" perquè no han fet el que tocava, o estem tan cansats que no tenim ganes de res. Al final, forcem el joc i el convertim en una rutina més del dia a dia que acabes ajornant per un altre moment que mai arriba.
Soc el primer a aixecar la mà i admetre que, després de la feina, l'únic que vull és arribar a casa i no fer res, descansar i no preocupar-me per res. Però la realitat no és aquesta: arribo a casa i sempre hi ha coses a fer, sigui recollir, rentar o anar de compres a la farmàcia. Parlo des de l'experiència de tenir nens a casa; vull passar temps de qualitat amb ells, però sovint és difícil. Estem cansats de la feina o ja és tard i els nens han de dutxar-se, sopar i anar a dormir. Aprofito aquests moments per parlar amb els meus fills i saber com els ha anat el dia a l'escola. Però també s'ha de posar ordre a la casa i preparar-se per a l'endemà. Quan ens n'adonem, ja són més de les deu de la nit, encara no hem sopat i encara no ens hem pogut asseure una estona per posar-nos al dia.
Malgrat tot, continuo dient que hem de jugar i trobar el moment, perquè val la pena. Val la pena desconnectar, riure i veure les coses amb els ulls d'un nen, retrocedir als records en què gaudíem del temps lliure. A vegades, hi ha coses que es poden deixar per a demà, tot i que això impliqui perdre una mica més de temps l'endemà o tenir alguna petita discussió a casa. Val la pena arribar de la feina, veure els petits fent gargots en uns fulls de paper amb retoladors que deixen destapats i posar-se a explicar-los alguna aventura mentre comencem a il·lustrar-la junts. Val la pena que un dia l'hora de sopar s'endarrereixi perquè heu baixat una estona a donar puntades de peu a una pilota o a donar un petit tomb amb la bicicleta. Val la pena anar-se'n a dormir tard per poder estar una estona al sofà, compartint anècdotes, acudits o memes que hem vist i treure-li un somriure de la cara d'aquella persona amb qui comparteixes la vida i la càrrega del dia a dia, mentre passem de plataforma en plataforma sense decidir que veure. De veritat, val la pena jugar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada